Nosaltres a Ellora
Creuant el riu precariament...

L'impressionant temple de Hampi

Els estables dels elefants de Hampi

Un altre cop del temple de Hampi

Després de la nefasta experiència a Auroville, vam agafar un parell de trens direcció Hampi.Hampi és de lo millor que hem vist a la Índia. La ciutat és maca i el paratge és idíl·lic. Havia estat la capital de la Índia fa uns 700 anys i es conserven una gran quantitat d'edificis i temples com les estàncies reials, etc. Estan en proces de ser considerat patrimoni de la humanitat i realment s'ho mereix.Hi ha un riu que pots travessar amb barca. A l'altre costat està ple de guest houses. Si vas en temporada alta és millor travessar-lo pq a l'altre costat és molt més barat. Però ara no cal. Els preus són similars. I l'inconvenient d'estar a l'altre costat és que només es pot creuar en barca, que et cobren cada viatge i que l'última barca és a les 18h de la tarda (almenys ara en temporada baixa) la qual cosa et limita bastant. (ens hauríeu d'haver vist creuant el riu amb una barca de mimbre, nosaltres, la moto, els indis... no sabem com no ens vam enfonsar!!!). Per lo vist abans hi havia un pont però els hi va caure. I ara, si vols creuar per terra has d'anar a 65km... lo normal... Ens vam llogar una moto i vam visitar totes les runes. Val molt la pena.´L'últim dia vam decidir anar a visitar el temple de mig de la ciutat. Sen's va acostar un vieju molt graciós i ens va dir que era el llibreter del poble i que si necessitàvem algun llibre, postals, etc.. Pasèssim després per la seva botiga. Livam dir que passaríem i al sortir del temple ja ens cridava des de la seva cadira. Vam anar cap allí i, quina va ser la nostre sorpresa quan vam veure que el calendari que tenia penjat era de la mother!! (vease entrada auroville). Es mes, y pa mas inri, també tenia un rellotge-reliquia de la mother. Lo bo va ser quan l'Elena li va preguntar si l'havia conegut i ell va contestar, en plan místic ; si, una gran dona. Vam estar dos dies rient. És que no ens ho podíem creure!!!

Després de tres dies a Hampi vam decidir anar tirant cap al nord, direcció Ellora. Quan estàvem al bus, a prop de Hampi, vam passar per una ciutat a on per lo vist celebraven la festa d'algun temple. Lo bo va ser quan vam adelantar a una "comparsa" músic-festiva que anaven seguint a un tio vestit amb unes fulles de parra tapant-li les parts i fent la croqueta per terra. Nosaltres ja sabíem que la fe mou muntanyes i coneixíem la mena de promeses que fa la gent com ara anar de genolls a Lourdes o descalços a Montserrat. Però la versió anar fent la croqueta pel mig de la Índia amb la calor que fot i lo que deu cremar el terra, la desconeixíem. Va quedar registrada.La qüestió és que només teníem bitllet de tren fins a mig camí. Al arribar vam anar corrents a veure si sortia algun cap allà on volíem. Vam trobar un, però sense seient. Així que ens vam veure un altre cop dins del vagó del "ganado". El vago estava petat i la gent es va estirar a dormir per terra. Al costat teníem una dona d'aquestes descolorides que fotia uns badalls que semblava un lleó. Una exageració, de veritat. Cada cop que badallava ens tronxavem. Ja dins del vago de transport de ganado vam descobrir que arrivariem a les 3h de la nit a puesto. Ens vam ratllar pensant que hauríem d'esperar-nos un munt d'hores a que obrissin les guixetes per agafar l'últim tren que ens faltava fins Ellora i soles a l'estació. Pero res mes lluny de la realitat. Una de gent que ni les rambles de Barcelona el dia de St.Jordi.Totes les guixetes ofertes, la penya currant, trens cada 5 minuts... Vam arribar a la conclusió que com que aquí la gent dorm quan te son (vas a comprar a una botiga i el trobes al botiguer dormint en mig de la botiga a pierna suelta, al carrer, dins dels autos, taxis, etc ) doncs que després a les 3h del matí molts poden aprofitar per anar a voltar per l'estació més propera. I bé, a part d'això també es que a la Índia hi ha molta gent... poder massa. Ellora. Molt aconsellable. Si esteu a la Índia i podeu deixe-vos-hicaure. Hi ha uns 30 temples hinduistes i budistes esculpits a les roques. Es molt impressionant. En unes 3 hores la cosa esta vista.

Com que les combinacions des de Ellora eren difícils, vam decidir anar a Bombai a on HI ha més possibilitats de trobar medi de transport. Un plasta del couch surfing venia convidar-nos a casa seva des de que vam arribar a la Índia, així que vam acceptar. La historia es que nosaltres no sabíem que el compi tronki estava montado en el dollar. Vam arribar a Bombai a les 23h de la nit i ens va vindre a recolldir a l'estacio un dels seus empleats que semblava el "un pokito de por favor". Ens va portar a casa de l'Anupam (aixi es diu el ricachon) i ens va obrir la porta el Jeffrey Hindu (el seu servent, un homenet molt majo). L'Anupam estava volant cap a Bombai des de Delhi. Així que el Jeffrey ens va oferir algo per beure mentre l'esperavem. I llavors van aparèixer en escena dues rosses sueques que, segons van comprovar més tard, eren bipolars, perquè tant aviat saltaven d'alegria com es fotien a plorar com bledes. Estaven zumbades.A la 1h de la matinada va sonar el timbre i quan Jeffrey va obrir la porta va aparèixer l'Anupam Hackett amb els braços enlaire cridant: tranquil·les noies, que ja sóc aquí..... Una sobrada considerable....Vam anar a dormir amb la sensació d'estar a la mansió playboy Índia...A Bombai ha estat el primer lloc a on realment hem vist la pobresa que hi ha a la Índia. Realment, en comparació, el sud és molt ric.
A l'endemà ja teníem la taula parada amb un gran manjar. Vam visitar una mica Bombai i per la nit, després d'una altre comilona a casa del marques, vam sortir de festa. La sensació era de lo mes estranya. Anàvem al super cotxe amb conductor que ens esperava fora de cada pub, amb el ricachon i les rubias que ara ploraven, ara reien (eren unes paves). Vam anar als locals més chics de tota la ciutat a on el pavo tenia entrada lliure. Una birra et podia costar tranquil·lament 1000 rúpies (que això és el que ens gastem entre les 2 en un dia dormint, diñan, etc.). I el tio ho va pagar absolutament tot. I encara ens preguntava que més volíem.Així que el contrast per nosaltres va ser molt bestia. La gent dormint al carrer, els nens despullats, tot de lisiats.... Al costat dels locals més estupendos de tot Bombai a on la gent no té ni un sol remordiment de gastar-se en una borratxera els diners per alimentar un any a tota una família. I, almenys a l'Anupam, se li en refotia bastant tota la misèria. Per ell la seva ONG érem nosaltres quatre. Així que no direm que no ens vam aprofitar, perquè no seria veritat... I ni un remordiment de consciencia. Ja que nosaltres apadrinem als seus nens mentre ells no fan absolutament res per canviar les coses, que ells apadrinin als nostres turistes.De fet, en Jeffrey dormia al terra del passadís i a l'Anupam això li sembla el més normal del món.
Bombai és una ciutat gran, bruta i lletja. La seva visita és totalment prescindible. El diumenge vam sortir a conèixer una mica més. I llavors vam conèixer a 1 noi de Jaen, 1 de Madrid i 2 de Pamplona. Podem dir que va ser lo millor de l'estada a Bombai. Ens vam passar la tarda rient. Vam anar a dinar, veure una peli al cine (pensant que la gent ballaria i res) i desprès, segons els consells del madrilenyo, vam anar a una platja a on podríem veure la posta del sol estirats tranquil·lament. Evidentment, i com sempre que esperem algo, la cosa no va anar així. A platja HI havia tantíssima gent que ni si cabia. Havien improvitzat una mena de parc d'atraccions que feia riure. Ens vam quedar impressionats. Sobretot amb una mini noria que hi havia, a on de tant en tant veiem tios saltar enganxats a ella per donar-li velocitat (era totalment manual, vamos). L'únic que es salvava era l'inflable (similar als postres), que, veient les altres atraccions, podia haver estat tranquil·lament una colxoneta d'aquelles per fer gimnàs amb tot de nens saltant a sobre.Peró com diuen els de Pamplona :"en este país pasan cosas que no logramos entender".
L'últim dia que estàvem a Bombai (hauríem marxat abans però no trovabem tiquet), al arribar a casa del ricachon ens vam trobar amb 2 australianes (les postres suplents, que les sueques van marxar el dissabte) molt majes i entusiastes. Quan vam anar a sopar, durant el camí l'Elena es va fotre una óstia boníssim!! Va ser l'óstia més ràpida de la Història, va desaparèixer en un moment. La cosa és que anava caminant per la vorera i de cop la vorera va desaparèixer (coses d'aquestes que no logramos entender) i l'Elena amb ella. La Sònia va riure molt. Encara riu ara....
A l'endemà per fi vam poder DIR adéu a Bombai. I us assegurem que no va ser un fins aviat...