dissabte, 3 d’abril del 2010

Diari d'abord, data estelar 01/04/10

El viatge ha estat un veritable infern. De compi tronki de viatge portavem al Carlton hindú amb problemes digestius importants. Sort que a la TV de l’airindia podíem veure estrenes cinematogràfics com “el bueno, el feo y el malo” o, el que és encara més impressionant, “el jovencito Frankenstein“. Vem acceptar això com una senyal… i la gent que ha vist el tallat de cabell de la Sònia sap de que parlem…









Arribada triomfal a la India. Efectivament ens estavem esperant. A l’aterrada a Bombai ens vem tragar una cua del copon. Una desorganització total, però de les 200000 persones currant allí, cap ni una va fer l’intent de controlar la situació.

Ens van enviar a la cua de les ladies i quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam veure envaides per l’ejercito de los lisiados que anaven en cadira de rodes amb els seus respectius acompanyants..

Pillem avió de Bombai a Bangalore. Els hi va costar molt arrancar-lo tot i que nosaltres no paravem de cridar “trata de arrancarlo, Apu”, però ni puto cas. Carlton volava amb nosaltres però va fer veure que no ens conexia..

A l’arribada a Bangalore més militars inútils ens esperaven. Ens van tractar fatal. Nosaltres vam seguir l’estratégia de somriure i cagar-nos en ells para nuestros adentros. La impressió va ser que ser dona a la India no ha de ser fàcil. Anirem corrovorant si és cert o no a mesura que passin els dies.

Finalment trapitjavem sòl indi i l’Elena podia fumar després d’unes 15 hores de tortura.

Ens vam veure assatjades per la marabunta dels taxistes mentre l’Elena fumava a l’aire lliure. Vam pillar el nostre i arribada al hotel. Suposem que podria ser pitjor.. Així que no ens queixarem… val a dir que ja teniem una representación de la fauna autòctona donant-nos la benvinguda al llit. Però res que no es pugui solucionar amb cuatre manetazos i 2 pisotones.

Que podem dir de Bangalore? Res. Almenys res maco.Segons en Sanjeeb és una ciutat robotitzada on la única cosa que podem visitar és a ell. Així que esperem alzar el vuelo (en sentit figurat perque no volem trepitjar un avió en molt de temps) el més aviat possible.

El tema olors: encara no els tenim reconeguts però ens sembla que és fucking pachuli.

El tema polució: definitivament aquesta ciutat en té mollta.

El tema conducció: temerària. (Nota mental: millor no llogar cap cotxe). Ens té impressionades el tema pitido. Us posarem un exemple grafic perquè ho entengueu.

1 comentari:

  1. hola willisfoggs!!!
    vaia arribada triumfal que heu tingut!!!
    jajajjaa!!!
    nena...que ja t'ho deia lo del mentolin sota el nas.....;))
    bueno xules.....que també volem fotos ehh??
    ja et podries haver fer una foto amb el pitet amb el carlton!!!juas...
    petonets a les dues i cuideu-vos molt ehh??

    Bea ;)

    ResponElimina