Diari d’abord data estelar 9 d’abril de 2010.

Després de la nostra partida d’Arambol i seguint els consells d’un foro de viatgers que de ben segur mai més tornarem a consultar, vam provar sort a Calangute. Només podem dir que va ser catastròfic. Semblava el carrer dels slamers de Salou. Ple de turistes, la majoria dels quals eren indis i a on tot era super car. Vam anar a la platja i els homes indis ens miraven amb un descaro considerable, tenint en compte que les dones aquí es banyen vesitdes. Erem l’atracció turística del lloc. Ens van fer un munt de fotos. Fins i tot ens va venir un pavo a oferir-nos els seus serveis com a massatgista privat a la nostra habitació. Que ens podia fer un massatge a totes dues. Evidentment la contestació va ser: what??? JAJJAJAJJJA!!!

Al dia següent vam fotre el camp de Calangute i vam fer cap a Anjuna. Lloc semblant a Arambol. Traquil, ple de hippies i rodejat de platges paradisíaques. De fet, tota la costa del nord de Goa val molt la pena. Ara ja fa 5 dies que estem aquí. I podem dir, com diria el Guillermo, que les nostres vides han entrat en una mena de bucle del qual no podem sortir. Cada dia ens llevem, agafem el vespino (que hem llogat),anem a alguna platja (des de Anjuna direcció Arambol hem anat visitant tots els pobles i platges com Morjim, Madrem, Vagator, etc..), ens torrem al sol, tornem al niuet, ens connectem a internet, ens dutxem i a sopar (a excepció de dimecres que hi ha mercat i està molt interessant).

Aquí continuem sent l’atracció turística. Tothom ens tira fotos. Triomfem més que la mujer barbuda o los pecos. El tema conducció de vespino és tot un repte. El viatge es converteix en un autèntica carrera d’obstacles en la qual has d’esquivar tota mena de vehicles, persones, gossos i vaques.

L’únic problema que ens trobem a les platges és l’assetjament continuo de les “maybe tomorrow” col·loquialment conegudes com les “maybe”. Són dones que venen tota mena de productes ( estan les maybe fruiteres, les maybe joieres, etc). Són unes grans estreteges: venen, et diuen que estàs molt blanca, et pregunten el nom, es presenten i et diuen si vols quelcom. Tu els hi dius que no, però elles s’assenten i continuen preguntant o l’altre modalitat és que s’assenten i miren a l’horitzó. Al rato et tornen a dir si vols alguna cosa i despleguen la paradeta fent “caso omiso” a les nostres paraules, Finalment els hi dius que no compraràs res, que no portes diners. La paraula clau és: “maybe tomorrow”. I tomorrow te’n vas a un altre platja a on hi ha 200 maybes més i tot tornar a començar (adjuntem document gràfic)

Ara ja fa tres dies que estem intentant trobar tren per marxar cap a Kerala i està tot ple. Però no tot ple per avui o demà, no, tot ple fins d’aquí una setmana o més!! Tenim de veí a un francès que també fa dies que intenta pillar un tren cap a Bombai i tampoc pot. Així que comencem a tenir por.. Tenim dubtes de si podrem sortir algun dia d’aquí o si, pel contrari, acabarem menjant-nos els uns als altres quan s’acabin les provisions.

Així doncs, resumint per aquells que tenen pensat viatjar al sud de la índia direm:

Bangalore: No

Arambol (Goa): Si

Calangute (Goa): No

Anjuna (Goa): Si