Dirari d'abord, data estelar 2/04/10, desti Goa

Desprès de passar tres dies a Bangalore, el mes rellevant va ser la visita al parc nacional on vam fer un safari. No més impressionant que el Rioleon safari... també cal dir que vam visitar al nostre amic Sanjeeb i família, que ens van oferir menjar tipus dieta blanca especial per a estranger no familiaritzats amb el menjar picant(tipus arròs bullit nostre), de fet els nens no en volien ni menjar...
Com que se’ns havien acabat les possibilitats a Bangalore vam decidir fer cap a Goa, aquest cop el medi de transport seria l’autobús (no hi havia cap tren disponible). Amb tanta bona sort que ens vam trobar al mig de l’operació sortida pel pont de setmana santa (creiem que era un pont europeu però esta vist que és internacional). Si ja de per si l’organització brilla per la seva absència en l’operació sortida no us ho volem ni explicar, allà estàvem nosaltres, al mig d’un tumultul d’hindús que anava de vacances i que ens miraven com si fóssim extraterrestres.
Sembla ser, que com que era setmana santa, van posar un quants busos de més, anomenats “irregular buses”, aquest passen per carreteres secundaries altament dites fuking ways of cabra...
L’autobús va arribar amb una hora de retard, pero aixo es el de menys, el conductor devia ser novell o va guanyar el carnet a la tombola en ves de la xoxona... perquè us feu una idea, se li va calar el bus anat en quarta, tenia problemes amb la primera i la segona marxa, cada cinc minuts quedaves estampada al seient de davant del frenasso que feia, (la Sònia fins i tot va caure al mig del passadís) i per acabar d’amenitzar el viatge, cada cop que pitava sonava el pito del tren de la bruixa o de qualsevol atracció de fira coneguda... 15 hores així!!!
Després d’agafar dos busos més per fi hem arribat a Arambor, GOA. Tenim un petit apartament per a nosaltres molt mono i a prop de la platja, i el que és millor es que tenim WIFI!!!!
Aquesta tarda hem anat a fer un bany i no sabem com, alhora de tornar ens hem perdut, hem tret la brúixola i quan s’ha fet fosc hem seguit les estrelles, ja que no hi havia cap llum pel mig de la jungla. Després d’una hora hem acabat arribant al niuet.

Aqui va una mostra del pitido del que us parlàvem. Felta el després de que el tio es passes 14 hores pitant sense parar, però no sen's carrega. Ho intentarem carregar més endavant!!