Diari d’abord, data estel•lar 16 d’abril de 2010. Per fi hem sortit del bucle.

Primer de tot voldríem dir que ens agradaria dedicar aquesta entrada al tema transports. Tota una experiència religiosa a la India (adjuntem documents gràfics).
Segon volem obrir l’apartat “voltalaconsells” amb el primer consell dirigit a totes aquelles persones que tinguin intenció de viatjar per la India: PACIÈNCIA (de moment aquest és el nostre únic consell, molt savi i aplicable a tots els àmbits).
Ara sí, després d’aquesta petita introducció, explicarem com vam poder sortir del bucle d’Anjuna. Dilluns dia 12 d’abril vam agafar 3 busos direcció sud cap a Gokarna. Val a dir que cada bus és un món i viatjar en aquest medi de transport sempre és una aventura. Vam tenir la sort de pillar a primera hora del matí el party bus que suposem que portava a la gent que tornaven de la disco (vease las caras de los susodichos). Els altres dos, en comparació, van ser un muermo.
Per la tarda, després de tropocientas hores de viatge vam arribar a Gokarna. Seguint els consells que ens havien donat vam anar a kuddle beach. Una platja a les afores de Gokarna a on no hi ha absolutament res, només 4 guests houses i 4 hippies més fumant porros i mirant les estrelles. Ens vam quedar a passar la nit perquè es va fer fosc (cal dir que el lloc és molt maco i tranquil, però ideal per parelles. Així que com imagineu l’Elena i la Sònia no pintava res allà. Vam intentar fer manetes i jurar-nos amor etern, però no va funcionar i ho vam deixar corre). Vam triar el lloc més barato per dormir i ràpidament vam entendre el perquè del preu. Allà habitava una família tribal que es comunicaven a crits (sense importar ni hora, ni dia de la setmana ni res). El cap de la tribu anava amb taparabos empaitant vaques amb una vara. Així que de bon matí vam pillar els trastos i ens vam traslladar a Gokarna city.
Gokarna és una ciutat molt religiosa. Hi ha temples i arriben molts busos amb fidels. Així que hi ha molt moviment. És un lloc interessant per visitar. Nosaltres vam decidir anar a fer un bañito a la playiqui abans de visitar a fons la ciutat perquè feia molta calor. Era una platja plena d’hindús i ens vam allunyar una mica de l’aglomeració. La nostre sorpresa va ser quan estàvem a dins de la platja que va aparèixer un “niñato de mierda” de dins del boscatge, es va acostar a la vora de la platja i va començar a cagar. Vam sortir per potes de l’aigua. I mentre renegàvem i decidíem que ja no ens banyaríem més allà, van aparèixer dos més porculeros d’aquests amb els pantalons abaixats i van anar a cagar al que, per lo vist, deu ser el cagadero oficial de Gokarna. Vam marxar bastant afectades.
Al dia següent vam agafar un bus cap a Kannur. Aquest cop el bus volador (a la lliure interpretació del lector). Creiem que ja ens havíem acostumat a que la gent ens mires, però l’arrivada a Kannur va ser insuperable. Hi havia mogollón de gent i tots ens miraren com si el circ hagués arribat a la ciutat. Ens vam sentir com a bienvenido Mr. Marshall. Com comença a ser costum vam arribar en vigília festiva, amb lo qual al dia següent tot estava tancat. Kannur és una merda. És el lloc a on pitjor ens han tractat. Així que intentàvem trobar com marxar de la ciutat, però com ningú ens feia cas, no sabíem com fer-ho. El dia de festa no vam poder marxar i aquell vespre vam conèixer a en Peter, un noi holandès que estava al nostre allotjament (l’únic estranger que vam veure). Ens va explicar que a prop de Kannur hi havia un temple a on feien un ritual molt famós. Com el tren ens sortia a les 14,30h, vam decidir anar amb ell a veure que tal. Ens vam llevar a les 5,30h del matí. Vam arribar al temple a les 7,30h. Vam baixar un piló d’escales. I, al arribar a baix, com no, va resultar que aquell dia només feien ritual per la tarda. Tot un clàssic en el nostre viatge. Així que res, esmorzar, partideta de cartes i cap al tren. Fins aquell moment creiem que no trobaríem cap medi de transport pitjor que el bus... però ens equivocàvem. No tenim paraules per descriure un tren a la India. Vam aconseguir un lloc i les primeres 3 hores ens vam anar tornant per seure. En la estació que vam aconseguir un segon seient va pujar tanta gent que tot i estar assentades una davant de l’altre vam estar hores sense veure’ns. Hi havia tanta gent que semblava un tren de transport de bestiar. Una barbaritat. (mirar el document adjunt).
Finalment vam arribar a Ernakulam, que era el nostre objectiu. Però això ja ho deixem pel pròxim capítol, que per avui ja us hem fotut massa xapa.
Resumint pels propers viatjants a la India:
Tingueu molta paciència. Si us ve de pas val la pena visitar Gokarna i si aneu amb parelleta podeu instal•lar-vos a Kuddle Bach (però no a l’allotjament dels tribals si és que voleu dormir. I per cert, porteu un llum!!). No us banyeu a la platja de Gokarna city perquè trobareu un munt de OFNIS (objectes flotants no identificats). I si continueu baixant cap al sud passeu de llarg de Kannur!!!!

Nota: no hem tingut temps de carregar els videos ja que som en un ciber, la proxima entrada carregarems els videos i fotos pertinents