Un altre cop, i per no perdre el costum, tornem a demanar disculpes per la tardança. Ens hem tornat a penjar... Es que se'ns acumula la feina... Do you know what I mean?
Així doncs, i retornant al punt a on ho varem deixar i per calmar a tots aquells que no han pogut tornar a conciliar la son des de l'última publicació, direm que el més destacable de l'arribada a Bangkok és que ens vam trobar. Sí, per ser exactes direm que contra tot pronòstic l'Elena (que va arribar abans) va trobar a la Sònia (que encara estava en estat de shock).
A la sortida de l'aeroport vam pillar un bus direcció Kho Shan Road, que és la zona més cèntrica, petada de rossos borratxos. Però si busques bé, trobes lloc per dormir, no excessivament car, una mica allunyat (a un o dos carrers) del guiri festival. De fet, mentre buscàvem allotjament, va sortir a la nostre recerca un home-dona que ens cridava a lo loca perquè anéssim a dormir a la guests house a on ell estava, que, segons ell, era buena, bonita, barata. Així que vam seguir els consells de l'home barbut vestit de dona amb plomes a les orelles i ens vam quedar allí. Primer contacte amb els ladies-boys (tot i que el paio era occidental i no tenia pits).
Bangkok ens va semblar maco, net i el més important: sense indis. Així que podem dir que ens vam sentir com si haguéssim arribat al paradís.
Tot i així vam decidir passar només un parell de dies sense visitar gran cosa, perquè com hem de tornar al setembre, ja visitarem llavors.
Vam tirar cap a Ayuthaya, direcció nord. Allà hi ha tota una sèrie de runes Tailandeses que surten a la Lonely, però sin más.
Amb l'arribada a les nostres vides d'una yankie a qui la seva novia feia unes hores que l'havia deixat, el nostre viatge va fer un tomb inesperat i es pot dir que mai més hem tornat a viatjar soles. La noia ens va presentar a uns asturians als que havia conegut al tren. Després a un francès que va conèixer al carrer. Més tard es va fer compi del cambrer del bar a on vam anar a dinar... Vamos, una mestre en l'art de la socialització. I això que es podria dir que era el pitjor dia de la seva vida i tant reia, com plorava, com cantava... el que fa l'amor.. o el desamor....
Aquella tarda vam estar tots en pandilla fent botellon al riu mirant com la corrent canviava de sentit amunt i avall (no era cap efecte òptic, ni al·lucinogen, ni producte de la nostre imaginació... té una explicació científica i qui la vulgui saber que ho busqui a la wikipèdia que tenim molt per escriure).
La Sònia va aprofitar per parlar en francès amb el gabatxo. Un noi que viatjava sol i que anava direcció Laos per renovar-se el visat que li havia caducat. Es pot dir que van estar parlant com a molt 2 hores fins que el tio va pillar el tren. Intercanvi de mails i qui sap, potser ens tornem a veure pel camí...
En un parell de dies a Ayuthaya ja ho teníem tot vist així que vam anar tirant cap a Phitsanulok. La intenció no era visitar aquesta ciutat sino les runes de Sukhotai, una ciutat propera, però allí vam trobar un noi pel couchsurfing que ens acollia a casa seva. Tim un americà que estava donant classes d'anglés a Tailàndia. Un paio molt majo que sempre anava amb gorra i a qui tot li semblava super (superhot, supercool..) feia molt riure. Vam passar uns dies molt agradables a Phitsanulok. Ell i la seva veïna Shila ens van ensenyar mogollon de coses de la ciutat, de la cultura Thailandesa...
També vam aprofitar per visitar les runes de Sukhotai i val a dir que estan molt millor que les de Ayuthaya. És ideal llogar una bici (i si fa molta calor una moto).
Així doncs continuem pujant cap al nord. Aquest cop la parada era Chiang Mai, la capital del nord de Tailandia. Hi ha un mercat nocturn super maco i molt gran. Allà ens vam trobar de casualitat de nou amb els asturians (Yban y Jorge, la extraña pareja). Uns tios que tenien la teoria de que a Tailàndia, si en una família no hi ha un ladie-boy o un prostituta, és una deshonra (feien molt riure).
Amb aquests ens dedicàvem a seure a la plaça del poble, menjar pipes, i contemplar el que allà es coïa. Vam presenciar accidents, maneres estranyes de lligar i fins i tot una baralla de tailandesos (i això que són la mar de tranquils..).
Va ser aquí a on la Sònia, que ja feia dies que rebia missatges del francès pel facebook, va rebre un a on li deia que ja tenia el visat i que havia arribat aquell matí a Bangkok després de 14 hores de viatge des de Laos (no lluny de Chiang Mai). En ell li preguntava a on estaven. La Sònia li va contestar i ell, acte seguit li va escriure un missatge dient-li que sortiria aquella nit cap a Chiang Mai. A la Sònia no li va molar gens la idea. Qui, després de 14h de viatge cap avall torna a fer 14h cap a munt per trobar-se amb algú amb qui ha parlat 2h????? Lo normal... Però si a la Sònia li va molar poc ni us imagineu lo que li va semblar a l'Elena....(aquest tio és un tarat..)
Quan li vam explicar als asturians la situació un d'ells ens va tranquil·litzar dient-nos que a ell aquest noi li havia semblat un traficant de drogues i que, segons ell, havia anat a Laos per passar heroïna cap a Tailàndia. També de lo més normal... Un ratllada considerable tenint en compte que el tio sabia a quina pensió estàvem allotjades...
Per sort, al dia següent, la Sònia va rebre un mail a on li deia que no havia trobat bus i que arribaria a l'endemà o en un parell de dies. Així doncs vam aprofitar per protagonitzar la segona part de "Atrapame si puedes" (versió gabatxa).
El rotllo és que la història no ens va sortir del tot bé, perquè aquella mateixa nit (la d'abans de protagonitzar "mochileras a la fuga") vam conèixer a un noi (Juan) basc super majo que anava amb un home argentí (Isaac) de 68 anys que estava viatjant pel món sense guia, càmera de fotos, sense parlar cap idioma, sense mapes... l'únic que tenia eren visats. Tenien la intenció d'anar al dia següent cap a Pai, com nosaltres. L'Argentí, que estava obsessionat amb que el portèsin amb taxi, que aquí són de luxe: 4x4 amb vidres tintats, (obsessió que més tard el portaria a ser conegut com "el negociador de taxis") ens va intentar convèncer perquè anéssim amb ells i així reduir els seus gastos (no va caure que multiplicava els nostres per 4). No vam acceptar i al final van ser ells els que van vindre amb nosaltres en bus (com la plebe...deixat estar d'històries que en bus es viatja molt bé).
L'home aquest primer ens va semblar bastant majo. A l'arribada a Pai vam conèixer a una parella de bascos molt majets (Araitz i Ibai). Vam anar a fer un rulo pel poble a peu (tot i la insistència del abuelo cebolletas perquè lloguéssim un taxi per passejar-nos per allí). I no sabem com vam acabar comprant carn, verdures i carbó per fer una xurrascada. Finalment també vam comprar una graella... detall important...
Aquella mateixa nit vam conèixer a una parella de catalans (Eva i Albert) super majos. (Eva, que sàpigues que hem decidit escriure molt per entretenir-te en les teves nits en les que, cansada de fer la croqueta, et lleves i llegeixes qualsevol cosa... una abraçada nois!! Si no ens veiem per aquí ens veiem per Roda o Igualada!!).
Així doncs els catalans també es van reajuntar a la festa i vam fer una barbacoa de puta mare.
Aquí el negociador de taxis encara ens va semblar normal a tots. I com també anava cap a Laos (com nosaltres, que vam haver de canviar la ruta perquè la intenció era anar cap a Birmania però no es pot creuar per terra) vam decidir viatjar junts.
Al dia següent vam llogar unes motos i ens vam deixar perdre pels voltants de Pai. Una meravella. De tot el que hem vist del nord de Tailàndia és el que més ens ha agradat. Aquí el negociador ja va començar a semblar-nos una mica rarot. Només parlava amb en Juan i quan es dirigia als altres era per dir coses ben rares...
A tot això, el francés li va enviar un altre mail a la Sònia dient-li que havia anat a Chiang Mai i que, com ja havíem marxat, havia tornat cap a Bangkok (poca feina té aquest noi..).
Un altre dia més a Pai amb les motos i de relax. Per la nit vam fer intercanvi d'impressions amb els catalans... i, així com nosaltres i la basca, tampoc veien que el negociador fos aigua clara.
De Pai vam tirar cap a Chiang Rai (via Chiang Mai) i, a que no sabeu en quin medi de transport ens va proposar el negociador d'anar?? Amb l'obsessió...
Per suposat vam anar amb bus.
Chiang Rai no té molt a veure. La triomfada va ser la guests house que tenia una piscina estupenda gairebé per nosaltres sols per 5 euros les dues. El mercat de nit no era gran cosa però tenia una plaça plena de paradetes amb menjar molt bo (i a aquestes alçades del viatge el menjar comença a ser molt important...).
De Chiang Rai vam anar un dia a visitar el triangle d'or. Gens recomanable. Una turistada com una altra. Et porten a fer un rulo amb barqueta i veus Birmania, Laos i Tailàndia (com diria Jorge l'asturià, ves tierra al lado del Meckong y ya... ens va semblar un exagerat.... però li hem de donar la raó..).
Com en Juan ja marxava el negociador va començar a parlar-nos de nou... però massa tard cebolletas.... ara t'espaviles tu solet!!! Així que, tot i que ens va intentar convèncer per marxar tots junts a l'endemà perquè, segons ell estalviaríem més (llogant taxis, es clar..), li vam dir que anés tirant que ja ens trobaríem per Laos ("Atrapame si puedes" version viste, que bueno que viniste). Un dia de més a la piscineta i aprofitant per arreglar l'ordinador (que va pillar com mil virus a la Incredible Inida) no poden fer mal a ningú. I així li donàvem aventatge a en cebolletas, que, s'havia apuntat la nostra ruta per fer per Laos.
I aquí acaba l'aventureta per Tailàndia (de moment..) pròxima entrada: Arribada a Laos.
