L'Índia sense l'Elena

Tornem a la Índia......

Després de gairebé un mes al Nepal intentant recuperar-nos de la Incredible India, l'Elena va haver de tornar a Igualada per arreglar uns papers.
Com que el Kike també ens abandonava ja que el seu viatge havia arribat a la fi, a la Sònia se li va plantejar un conflicte: a on espero a l'Elena??
Tenia dos opcions:
1. Esperar-se al Nepal, en un orfenat, sense calor, pudors, tràfic, agobio de gent, etc.
2. Tornar a la Índia a rebre a les flors de lotus de Lleida i l'amapola de St. Boi de Llobregat (a la que no coneixia).
Amb llàgrimes als ulls va acabar triant l'opció 2 perquè tenia moltes ganes de veure a l'Anna i la Nat (a la Sílvia no la coneixia així que tant li feia veure-la o no).

Així doncs el Kike, l'Elena i la Sònia van emprendre un viatge de tornada cap a la Índia (ja que els seus vols sortien des de Delhi, que és més econòmic).
Després de més de 24h viatjant, rient, fent bombolles, percussió, jugant a jocs, barallant.-nos amb indis, etc, vam arribar a Delhi.
Fi del trajecte per l'Elena i el Kike. Ooooohhhh!!! S'acabat la teràpia de la risa! Quina peneta fa que marxin!! I sobretot que marxi el Kike, que no tornarà com l'Elena i qui ens ha portat un munt d'alegria en aquest viatge!! Trobarem molt a faltar al nostre titiritero!!!

La Sònia es queda sola a Delhi esperant a les compis tronkis. Però mal comencem que les compis arriben un dia després del previst ja que els gabatxos han decidit fer vaga aèria i els ha tocat el rebre a elles. Finalment arribada triomfal de les lleidatanes&co a la Índia.
Primeres impressions:
Anna: "buf! quina xafugor!"
Nat: "me faltave l'aire. I el taxi? Que locura!!"
Sílvia:"es que el aire te pesaba!"

Volteta pel barri. Després de passar un dia a Delhi aquestes són les seves segones impressions:
Anna: "que guarros que són!"
Nat: "es que ens va impactar tot molt. Que guarros! tot el dia escopint! tot en obres, les bastides de fusta.... que guarros, que guarros, que guarros!!!"
Sílvia: "es que el segundo dia ya te das cuenta de que són todos unos retards"

Decidim fotre el camp el més aviat possible de Delhi i agafem un bus cap a Risikesh. Ens va agradar molt. És un lloc enmig de les muntanyes per a on passa el riu Ganges. Centre important de pelegrinatge. Té un caire molt espiritual. La gent aprofita per passar allí uns dies fent ioga, meditació, etc.
Vam decidir integrar-nos i anar a fer un matí ioga, portades una mica per l'insistència de l'Anna, que estava amb que volia anar a un ashram a meditar que no cagava.
Ja que insistia tant, la Nat esperava veure a una Anna iogi, totalment elàstica i capacitada. Quina va ser la seva sorpresa quan va descobrir, segons paraules de la Nat, "lo patosilla que era".
Però l'experiència molt bona i recomanable.
La prima Sílvia va tindre el seu primer contacte carnal amb un indi. És a dir, li van tocar el cul. Tot un clàssic a la Incredible Índia.

Tornem a Delhi i "nos vamos de bodorrio!". Resulta que el primo Feli (germà de la prima Sílvia, cosí de la prima Nat i que viu a Bombai, no entenem el perquè) estava convidat a una boda i nosaltres vam anar a petar de rebot.
Després de més de 2 hores esperant a que aparegués algú, va arribar el nuvi acompanyat de la "xaranga". El Feli ens el va presentar i l'Anna el va saludar amb un somriure i un "celebrations" (tot i que portava una hora memoritzant el "congratulations" que li volia dir).
I ara "avere" com expliquem això. Aviam, la "xaranga" era un corralet de "niños lámpara" i "músicos locos" que es mataven per 10 rúpies. Nosaltres anàvem al mig del corralet amb tots els indis ballant, rotllo pasacalles. Les dones índies anaven al darrera fent de cotxe escombra, contemplant-nos.
Els indis ballaven lo més arrítmicament que us pogueu imaginar... pues pitjor. I nosaltres semblàvem les dancing queens al seu costat, tot i que avegades ens feien perdre el ritme.

Després de més de mitja hora de "fiesta y bailes desenfrenados por las calles de Delhi" vam arribar al local a on ens esperava la núvia. El que va passar després no ho tenim gaire clar, perquè vam centrar-nos en les birres, el jalo i els ice-creams. Segons la Nat va haver un ritual al terra, però ningú es va quedar a veure-ho perquè tothom va marxar a menjar. La núvia, per lo vist, va arribar molt tard... Tot això segons la Nat, que per lo vist estava molt atenta. Deu ser perquè no li agrada el menjar indi (sort que portaven una bona provisió de fuet i pernil que els hi va durar lo menos una setmana!! Només els hi faltava el pa amb tomàquet).

Després d'una estona, vam decidir fer-nos unes fotos amb els nuvis i acomiadar-nos. L'Anna, que portava tota la boda pensant que no li tornaria a passar el mateix i que aquest cop els hi diria "congratulations" al acomiadar-se, sabeu que va dir??: "thanks you i...... celebrations!". Que bo!! Encara riem ara!!!

De Delhi a Varanassi. Molt maco i emotiu. Ens va agradar molt.

Pillem un tren cap a Agra. Una locura, com sempre. El més destacable del viatge, a part de la caiguda de la Nat mentre buscàvem els nostres seients enmig d'un passadís ple de gent i maletes, van ser dos moments un pèl escatològics:

El primer va ser quan l'home del nostre costat es va desmaiar. La seva dona va començar a cridar com un posesa. L'home, no sabem si per l'efecte crits o què, es va despertar. Però, durant la seva defallida es veu que es va cagar a sobre. Total, que vam anar tot el camí perfumades.

El segon va ser quan estàvem arribant a Agra. Al passar pel costat d'uns descampats hi havia un fotiment de gent cagant de cul al tren tots a la mateixa hora (per lo vist, a Agra, a les 7h del matí es viu el "momento All-Brans").

Vam quedar força impactades. Ay la Incredible India!!! Sempre et depara moments tant agradables!!

A Agra ens esperava un driver que vam contractar, perquè teníem pocs dies i les combinacions de trens no eren gaire bones.

El driver era molt maco però una mica temerari. Anava fotent-se cops amb el cotxe per tot arreu i estava totalment obsessionat amb que féssim un tour amb camell perquè, segons ell, "camel is good" (frase que va repetir fins a la sacietat).

Visita al Taj Mahal (la prima se l'imaginava més gran) i al Fort. Fotem el camp cap al Rajahstan, arribada a Jaipur, la ciutat rosa, ens va agradar. Vam arribar al vespre i al dia següent ens vam llevar d'hora per a visitar la ciutat, però va resultar que estaven de vaga i que, a part d'estar tot tancat, si sortíem corríem el risc de que ens apedreguessin... vam perdre el mati però a la tarda ja vam poder visitar la ciutat. Al dia següent vam anar a vore el Fort a on es poden veure elefants i l'Anna va estar molt contenta. A la Sílvia li van semblar tots "que monoooos, que monoooos!" (com tots els nens, animals, avis...). Després de la visita al Fort, vam tirar cap a Pushkar, viatge en principi de dos hores, que entre parar per a fer un Chai i que s'ens va punxar una roda es va acabar convertint en 4,5 hores.

Arribada a Pushkar, es molt bonic, val molt la pena però al igual que a Udaipur, hi ha un llac i estava bastant buit. Després dels monzons ha de ser una  passada. La ciutat estava plena de catalans i catalanes i vam anar a sopar amb les parelles que vam conèixer, vam estar intercanviant impressions sobre la Índia. 

Arriba la hora dels adéus, ohh que trist, la veritat es que ens ho hem passat molt be i ara no tenim ganes d'acomiadar-nos. A les 8 del matí sortim de Pushkar cap a Ajmer a on la Sònia agafara un tren a les 11 direcció Delhi. La resta de l'equip marxen a Udaipur amb el driver.