Nepal, ja hem arribat!! (Data estel·lar 28 de maig fins 21 de juny de 2010)

Avans d'escriure volem fer dos aclariments:

1. No hem pogut escriure avans perquè sen's va espatllar l'ordinador i no podiem escriure les nostres cròniques. En principi ja ho tenim arreglat, així que esperem anar actualitzant el blog amb més freqüència.

2. El tema faltes ortogràfiques. L'ordinador no té corrector català i ens canvia les paraules al castellà o a l'idioma que li sembla. Així que sen's colen les faltes a la bestiada. I faltes d'aquelles que fan mal als ulls. Demanem disculpes als erudits i erudites de la llengua catalana com ara la Martulina divina.

Després de les aclaracions pertinents anem a intentar explicar el nostre mes al Nepal. Queda tant lluny que segur que ens deixem un munt de coses. Però bé, farem un "breu" resum:

Per fi arrivada a la frontera Índia. Trepitjem sòl Nepalí. La intenció era fer un petó a terra, però encara estàvem massa a prop de la India i estava massa brut.

Vam pillar un bus nepalí. Increible. No podem descriure encara la decoració nepalí en general i la dels busos en particular. L'única paraula que sen's ocudeix és "chipiriflautico". De veritat.
Els viatges al Nepal, tal i com hem pogut anar comprovant, es converteixen en viatges interminables.
Vam tardar de la frontera a Pokhara (que és a on ens estava esperant el Kike, segons nosaltres dues: el cosí de la Sònia, sin más. Segons ell: un majuelo de la frontera  punto cor aeroespacial especialista en juegos como el retard que mezcla que te cagas. Vamos, un sonat) gairebé 12 hores. I és que s'ho prenen amb calma. 20 minuts després de sortir vam parar a carregar el bus. Mitja hora. Reanudem la marxar i 100 metres després parem a tornar a carregar i així successivament. Quan ja estava el bus petat i no cabia ja res més.nosaltres contents pensant que ara ja si, pues res, 20 km i parem a sopar. Con la calma.
A la 1h de la nit van fotre la música a tope i la penya al bus ballant. Terrorífic.

Arrivada a Pokhara a les 4h de la matinada. Anem cap a Lake Side, que és la zona més turística a on esta ple de guests houses.
A l'endemà ens vam retrobar amb el Kike. El pudent ens va despertar a les 8 h del matí. L'Elena des de llavors no l'aguanta.

Visita per Pokhara. Oooohhh! Que bonito!!
El Kike, que ja coneixia a tot el poble i anava saludant a la gent pel carrer tal i com si estigués a Vilanova del Camí, havia fet un grupet de compis tronkis. Així que amb la peñita vam llogar unes motos i vam anar d'excursió a lo verano azul.
A última hora del dia vam pujar una peazo de montanya a veure una estupa. Molt guapo. A la baixada l'Elena no volia baixar la moto perquè els frenos no anàven bé, així que un noi israelí es va oferir per baixar-la. Va tardar 2 segons en estanpar-se contra una pared. Finalment la va baixar l'Elena.

Encara vam llogar una moto un altre dia i va estar molt bé. El paratge és molt maco i val la pena perdre's per a on sigui.

Com que ja havíem explotat totes les possibilitats a Pokhara vam decidir fer cap a Kathmandú, la capital de Nepal. Vam pillar un bus ple de sonats que no ens deixaven en pau. A més la música estava a tope i era insoportable. Per fugir vam decidir anar al sostre del bus i viatjar a dalt. Us ho recomanem.
A destacar les botigues de roba. Guapíssima!!
Visitem una mica la ciutat i decidim marxar a fer un trekking. Com sempre, ens mirem les coses al final i no al principi, com seria lo lògic. Així que vam decidir fer l'Helambu Trek perquè era el més curt. Però el desnivell era considerable, cosa que no vam notar fins que portàvem 3 dies pujant montanyes a la bestiada.
Com el camí era molt dur, vam decidir fer-lo una mica més divertit. Així que per les nits jugàvem a cartes, Un joc que vam batejar com "retard". Qui perdia era el retard del dia i havia de pagar penyora. El primer perdedor va ser el Kike. Li vam fer una corona amb tovallons de paper a on deia "retard del dia" i cada cop que es trobava un nepalí havia de cridar "mountains". La gent es quedava acollonida. Semblava retrassat de veritat.
La segona en perdre va ser l'Elena. La penyora era cantar-li a tot nepalí que ens creuèssim el "mireu bé allà dalt,a mb els estels que hi ha...". Quin fart de riure. La gent cantava i tot amb ella.
Al dia seguent va a tornar a perdre el Kike. Havia de, cada cop que es trobés un nepalí, fer un esport amb els elements naturals que es trobés. Va ser boníssim. Va fer el llançament de jabalina amb un pal, va entrar a poble un fent espagats a l'aire a lo rotllo gimnasia rítmica, etc.

El trekking va ser molt maco i vam veure paisatges molt bónics. Però us recomanem fer l'Anapurna o el Langtang (o algo així), que per lo vist són més macos (el Kike va fer l'Anapurna i li va encantar).

Tornada a Kathmandú. Visita a la ciutat. A Nepal s'ha de pagar per veure-ho tot, així que el millor és colar-se a tot arreu. Et fan pagar per veure la plaça (doncs es pot entrar per qualsevol carreronet o, com vam fer nosaltres, quan ens van cridar per anar a pagar vam dir que no, sin más.
A Kathmandú ens vam encallar, tot el dia mirant botigues i anant de festa. Ens ho vam passar molt bé.

De Kathamandú vam tirar cap al parc nacional de Chitwan. És un parc supertourist a on, se suposa, que pots veure tota classe d'animals. Nosaltres vam veure cèrvols, jabalís i dues ombres de rinoceronts. I això que vam fer 1 safari amb cotxe, dos a peu i una nit en una torre al mig de la jungla (aquí és a on vam veure les ombres dels rinocernotns que van vindre per la nit a sopar a sota d'on estàvem). El nostre guia era un retard de primera. Amb cotxe encara podiem escapar si ens trobàvem qualsevol animal, però ens l'arrívem a trobar a peu i hauriem tingut problemes. El tio, per defensar-nos, portava un pal i era un tap de basa que no aixecava mig pam de terra. Caminava fent saltironets i semblava que estigúés tot el dia estressat. Es va enamorar de l'elena i li cantava cançons d'amor. Ens partiem. Li va demanar a la Sònia la mà de l'Elena però ella va dir que no. Per contra, el Kike es va oferir a casar-se amb ell, cosa que al retord no li va fer gaire gràcia. Així que estàvem distrets veient com li tirava la canya a l'Elena i el Kike a ell. Es va formar un triangle amorós molt peculiar.
També vam fer un passeig amb canoa. Ens van fer llevar super d'hora, i ens vam estar esperant gairebé una hora a que ens portèssin l'esmorçar. L'Elena portava una mala òstia considerable. Va ser molt bo perquè vam arrivar quan anaven pujant tots els turistes a les barques. Anaven 6 o 7 a cada barca. El retard s'havia deixat algo, així que ens va dir que ens esperèsim allí que ara tornava. En un tres i no res es va fotre a diluviar a la bestiada (així que els turistes es debian quedar tots xops) i nosaltres allí esperant sota una cabanyeta. Quan va parar de ploure, no sabem perquè, però van ajuntar dues barques per nosaltres. Així que res, anaven 6 o 7 turistes tots encabits en una barca i nosaltres 4 més amples que ningú, 2 a cada canoa. Quin riure. El retard anava sentat al costat de l'Elena. El Kike i la Sònia, que anaven asseguts al darrera, van trobar que era una estampa molt romàntica. A l'Elena no li va fer tanta gràcia.

De Chitwan cap a Lumbini. És un lloc ple de temples budistes. Allà és a on va nèixer Budha i a on es pot visitar l'arbre sota el que la seva mare el va parir (sona raro així explicat, però és així). És un centre de peregrinació bastant important.
Tots els temples estan en una mena de parc enorme. Per entrar també s'ha de pagar. El secret és no aturar-se mentrés et criden perqué paguis. Tu passes mirant endavant (no mireu mai enrera) i res, pues es quedan allí asseguts (no sabem exactament que els hi passa pel cap, deu ser rotllo: pues res, un altre que no vol pagar... continuem aquí amb les nostres meditacions..).  Perqué no fan ni l'esforç de seguir-t'he per si ets sord i no els has sentit.
Nosaltres vam anar a dormir a un monastir budista, el temple koreà. És molt barato i tens els àpats inclosos. Això si, sempre és arroç i verduretes (també per esmorçar, a les 5h del matí), però està tot boníssim.
No cal invertir més d'1 o 2 dies, perquè ràpid ho tens tot vist.

I d'aquí a la India de nou.... Perquè??? Això ho explicarem en la pròxima entrada!!!